El centre històric està molt
ben conservat, amb façanes del s. XVII, magnifiques places, palaus virregnals,
molts d’ells actualment convertits en hotels .
Visitàrem la Companyia, una església jesuïta amb una
ornamentació d’origen espanyol, morisc i indígena molt interesant. La Catedral,
en la plaça Gran, lloc de concentració de la gent. Pujàrem fins el “Panecillo” on tens una espectacular
vista de la ciutat .
A 21 km de Quito trobem la
“Mitad del Mundo”, on hi ha la línia de l’Equador o el Paral·lel 0. Dins hi ha un museu etnogràfic i diferents activitats que, amb l’ajuda d’un
guia local, et fan viure diferents experiències que només passen en aquest
paral·lel.
De Quito volàrem fins a “Lago Agrio”, on vàrem
conduir durant un parell d’hores (100 km) fins arribar a una barca, ja dins el
Parc Nacional de “Cuyabeno”. Amb
aquesta barca navegàrem durant unes dues hores fins arribar al nostre Lodge.
Vàrem triar el Tapir Lodge per les seves activitats. Durant aquests cinc dies
vàrem fer activitats per aquest parc de selva inundada: visita a la “Laguna
Grande” on es podien observar dofins de riu de color rosat, arbres amb flors
com orquídies, bromèlies. Animals com el
ós peresós, ocells endèmics, serps, formigues , etc.. També vàrem fer una
visita a una comunitat local, visitàrem un Xaman, vam recollir iuca, veiérem com la treballaven per després menjar-nos –la .
Alguns dies, si el temps acompanyava, ja que plovia molt sovint, ens banyàrem a
la “Laguna Grande, mentre gaudíem de la posta de sol i un got de vi blanc. Tot
un luxe!
De retorn a Quito visitàrem el
bosc humit de “Mindo”, una de les regions del món amb més biodiversitat,
Alberga més de 428 especies diferents d’aus, 20 d’ells de colibrís! Un dels
ocells més estranys va ser el “Gallo de la Roca”. Els mascles, cada dia, faci
el temps que faci, es reuneixen a les 6 del matí per grallar i ballar amb l’objectiu de cridar l’atenció de la
femella. Vàrem anar-hi. Estàvem abans de les sis del matí, quan encara era de
nit. L’espectacle malgrat la dificultat fotogràfica va ser impressionant.
Des de “Mindo “ens dirigíem
a “Otavalo”, al nord de Quito, província
d’ Imbabura. Visitàrem, la Laguna de “Mojanda, Peguche,” San Antonio de Ibarra, la Laguna de Cuicoha-
Cotacachi, amb les seves aigües d’un color blau, és un dels llacs més bonics
del país i un dels més alts, ja que el seu cràter esta a una altitud de 3.064
m. . D’aquesta zona cal destacar el mercat d’Otavalo, el més gran dels Andes.
Baixàrem cap a Cotopaxi, al
sud de Quito. El volcà Cotopaxi te forma d’ un con perfecte, una joia de
l’avinguda dels volcans . És el segon pic més alt del país ( 5897m). I el volcà
actiu més alt del mon, encara que només es poden veure algunes fumaroles. El
cràter està cobert de neu i gel. Pujàrem en cotxe fins a l’aparcament que està a 4.600 metres amb la
intenció d’arribar al refugi, però el vent i la neu ens van fer desistir. Ni
nosaltres ni els guies que portàvem podíem caminar. Vàrem fer una caminada per
la Laguna de Limpiopungo, als peus del volcà per observar aus aquàtiques
autòctones.
A continuació vam fer el
circuit circular de Quilotoa. Quilotoa és un llac, però per arribar-hi deixes
la carretera panamericana i per una carretera secundària vas visitants petits
pobles, amb un paisatge fantàstic, ple de cultius i amb mercats indígenes. La Laguna de Quilota a
3854 m. Té unes aigües de color esmaragda degut a la presència de sofre. La
Laguna és una caldera i es diu que el volcà segueix actiu. A més hi ha una
llegenda que explica que el Inca Atahualpa havia amagat un tresor en la Laguna.
Durant un parell d’hores vàrem recórrer
la Laguna, però, altre cop, el vent no ens va deixar seguir.
La següent parada va ser a
Baños per observar el volcà Tungurahua . El poble de Baños està rodejat de
cascades, boscos exuberants i aigües
termals, d’on li ve el nom. Les boires no ens van deixar veure el Tungurahua
(5200m) al complert, però si que vam
observar les conseqüències de la seva darrera explosió de feia tres mesos. En aquest lloc ens vam allotjar a l’hotel Luna
Run Tun, situat a dalt de la muntanya des d’on teníem unes vistes privilegiades
.
Sortint de Baños anàrem cap
al volcà Chimborazo (6262m). El volcà
està rodejat d’ erm típic andí i de vicunyes
un cop les van introduir desde Perú. En aquests moments n’hi ha unes
2.300. Deixàrem el cotxe al pàrquing i
arribàrem fins al peu de les glaceres a
5200m. No va ser una caminada molt
llarga, però en aquestes altituds tot es converteix en un gran esforç!.
Direcció a Cuenca visitàrem Ingapirca,
o els murs del inca, el lloc arqueològic més notable de l’Equador. Són les
restes d’una fortalesa construïda pel Inca Huayna Capac en el segle XV. Es
poden veure, encara, el fi treball en les pedres, les portes tipus trapezoïdals
i els nínxols característics de l’època.
El complex constituïa, segurament, una zona de descans al llarg de la Via entre
Quito i Cuenca. És curiós veure una roca
en forma de cara d’un inca.
Cuenca és una ciutat colonial i plena de vida.
Antigament se li anomenava Guapondelic, que vol dir la vall tan gran com el
cel. La ciutat és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO desde 1999. El seu
centre històric està molt ben conservat , val molt la pena passejar-hi. En
aquesta ciutat hi ha una fàbrica de barrets de Panamà, que malgrat el seu nom
són originaris d’Equador.
De camí a Guayaquil vàrem passar pel Parc Nacional del Cajas. El parc té una altitud entre 3156 i 4450m. Té un conjunt de 235 llacs d’origen glaciar connectats entre si per rius i rierols.
Guayaquil és la capital
econòmica del país i la ciutat més gran d’equador. El nostre hotel estava en el Parc Bolívar,
davant de la catedral neogòtica. El parc és famós pels centenars d’iguanes
verdes que hi ha. Amb un passegi pel Malecón i la muntanya de Santa Ana va
acabar la nostra experiència per l’Equador continental.