Equador és el lloc del món on es troben els dos hemisferis, en la “Mitad del Mundo”. Lloc emblemàtic, del qual els equatorians estan molt orgullosos. És un país on es poden trobar quatre tipus diferents de paisatge. Per una banda els Andes i els volcans que els formen amb la famosa avinguda dels volcans. La Amazònia, amb una flora i fauna molt important. La tercera regió és la costa, que nosaltres no visitàrem. I per últim les “Galapagos” que no necessiten presentació. El nostre viatge va començar per la Capital Quito. A una altitud de més de 2.800 metre, que ja notes només a l’arribar, sobretot si has pujar la bossa al tercer pis de l’hotel i no té ascensor!Quito està en una vall andina, des d’on pots gaudir de les vistes del volcà “Pinchincha” i amb un centre històric  declarat  Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El centre històric està molt ben conservat, amb façanes del s. XVII, magnifiques places, palaus virregnals, molts d’ells actualment convertits en hotels .

Visitàrem  la Companyia, una església jesuïta amb una ornamentació d’origen espanyol, morisc i indígena molt interesant. La Catedral, en la plaça Gran, lloc de concentració de la gent.  Pujàrem fins el “Panecillo” on tens una espectacular vista de la ciutat .

A 21 km de Quito trobem la “Mitad del Mundo”, on hi ha la línia de l’Equador o el Paral·lel 0.  Dins hi ha un museu etnogràfic  i diferents activitats que, amb l’ajuda d’un guia local, et fan viure diferents experiències que només passen en aquest paral·lel. 

 De Quito volàrem fins a “Lago Agrio”, on vàrem conduir durant un parell d’hores (100 km) fins arribar a una barca, ja dins el Parc Nacional de “Cuyabeno”.   Amb aquesta barca navegàrem durant unes dues hores fins arribar al nostre Lodge. Vàrem triar el Tapir Lodge per les seves activitats. Durant aquests cinc dies vàrem fer activitats per aquest parc de selva inundada: visita a la “Laguna Grande” on es podien observar dofins de riu de color rosat, arbres amb flors com  orquídies, bromèlies. Animals com el ós peresós, ocells endèmics, serps, formigues , etc.. També vàrem fer una visita a una comunitat local, visitàrem un Xaman,  vam recollir iuca, veiérem  com la treballaven per després menjar-nos –la . Alguns dies, si el temps acompanyava, ja que plovia molt sovint, ens banyàrem a la “Laguna Grande, mentre gaudíem de la posta de sol i un got de vi blanc. Tot un luxe!

De retorn a Quito visitàrem el bosc humit de “Mindo”, una de les regions del món amb més biodiversitat, Alberga més de 428 especies diferents d’aus, 20 d’ells de colibrís! Un dels ocells més estranys va ser el “Gallo de la Roca”. Els mascles, cada dia, faci el temps que faci, es reuneixen a les 6 del matí per grallar i ballar  amb l’objectiu de cridar l’atenció de la femella. Vàrem anar-hi. Estàvem abans de les sis del matí, quan encara era de nit. L’espectacle malgrat la dificultat fotogràfica va ser impressionant. 

Des de “Mindo “ens dirigíem a  “Otavalo”, al nord de Quito, província d’ Imbabura. Visitàrem, la Laguna de “Mojanda, Peguche,”  San Antonio de Ibarra, la Laguna de Cuicoha- Cotacachi, amb les seves aigües d’un color blau, és un dels llacs més bonics del país i un dels més alts, ja que el seu cràter esta a una altitud de 3.064 m. . D’aquesta zona cal destacar el mercat d’Otavalo, el més gran dels Andes.

Baixàrem cap a Cotopaxi, al sud de Quito. El volcà Cotopaxi te forma d’ un con perfecte, una joia de l’avinguda dels volcans . És el segon pic més alt del país ( 5897m). I el volcà actiu més alt del mon, encara que només es poden veure algunes fumaroles. El cràter està cobert de neu i gel. Pujàrem en cotxe fins  a l’aparcament que està a 4.600 metres amb la intenció d’arribar al refugi, però el vent i la neu ens van fer desistir. Ni nosaltres ni els guies que portàvem podíem caminar. Vàrem fer una caminada per la Laguna de Limpiopungo, als peus del volcà per observar aus aquàtiques autòctones. 

A continuació vam fer el circuit circular de Quilotoa. Quilotoa és un llac, però per arribar-hi deixes la carretera panamericana i per una carretera secundària vas visitants petits pobles, amb un paisatge fantàstic, ple de cultius i amb  mercats indígenes. La Laguna de Quilota a 3854 m. Té unes aigües de color esmaragda degut a la presència de sofre. La Laguna és una caldera i es diu que el volcà segueix actiu. A més hi ha una llegenda que explica que el Inca Atahualpa havia amagat un tresor en la Laguna.  Durant un parell d’hores vàrem recórrer la Laguna, però, altre cop, el vent no ens va deixar seguir.

La següent parada va ser a Baños per observar el volcà Tungurahua . El poble de Baños està rodejat de cascades,  boscos exuberants i aigües termals, d’on li ve el nom. Les boires no ens van deixar veure el Tungurahua (5200m)  al complert, però si que vam observar les conseqüències de la seva darrera explosió de feia tres mesos.  En aquest lloc ens vam allotjar a l’hotel Luna Run Tun, situat a dalt de la muntanya des d’on teníem unes vistes privilegiades .

Sortint de Baños anàrem cap al volcà Chimborazo (6262m).  El volcà està rodejat d’ erm típic andí i de vicunyes  un cop les van introduir desde Perú. En aquests moments n’hi ha unes 2.300.  Deixàrem el cotxe al pàrquing i arribàrem  fins al peu de les glaceres a 5200m.  No va ser una caminada molt llarga, però en aquestes altituds tot es converteix en un gran esforç!.

Direcció a Cuenca visitàrem Ingapirca, o els murs del inca, el lloc arqueològic més notable de l’Equador. Són les restes d’una fortalesa construïda pel Inca Huayna Capac en el segle XV. Es poden veure, encara, el fi treball en les pedres, les portes tipus trapezoïdals i els nínxols  característics de l’època. El complex constituïa, segurament, una zona de descans al llarg de la Via entre Quito i Cuenca.  És curiós veure una roca en forma de cara d’un inca.

Cuenca és  una ciutat colonial i plena de vida. Antigament se li anomenava Guapondelic, que vol dir la vall tan gran com el cel. La ciutat és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO desde 1999. El seu centre històric està molt ben conservat , val molt la pena passejar-hi. En aquesta ciutat hi ha una fàbrica de barrets de Panamà, que malgrat el seu nom són originaris d’Equador.

De camí a Guayaquil vàrem passar pel Parc Nacional del Cajas. El parc té una altitud entre 3156 i 4450m. Té un conjunt de 235 llacs d’origen glaciar connectats entre si per rius i rierols.

Guayaquil és la capital econòmica del país i la ciutat més gran d’equador.  El nostre hotel estava en el Parc Bolívar, davant de la catedral neogòtica. El parc és famós pels centenars d’iguanes verdes que hi ha. Amb un passegi pel Malecón i la muntanya de Santa Ana va acabar la nostra experiència per l’Equador continental.